L’Escola Torres i Jonama, l’FP de l’Institut Baix Empordà i els premis de narrativa i poesia Josep Pla i Francesc Alsius, Diplomes al Mèrit Ciutadà

• L’acte tindrà lloc el proper dijous 29 de maig a 2/4 de 6 de la tarda al Museu del Suro. 

El món educatiu serà protagonista dels Diplomes al Mèrit Ciutadà d’enguany. Així, el proper dijous 29 de maig, l’Ajuntament de Palafrugell farà entrega d’aquests guardons anuals a 3 centres educatius que celebren aniversaris molt especials i que són de referència al municipi. Es tracta dels premis literaris de narrativa i poesia Josep Pla i Francesc Alsius que organitza l’Institut Frederic Martí Carreras, els quals celebraven enguany 50 anys; l’FP de l’Institut Baix Empordà que es troba en plenes celebracions del seu 50è aniversari i finalment l’Escola Torres i Jonama que ha arribat al seu centenari.  

L’acte, que tindrà lloc a les 2/4 de 6 de la tarda al Museu del Suro, està obert a tota la ciutadania i s’emmarca en una setmana plena d’activitats dins les 63es Festes de Primavera.

Des de l’any 2013, l’Ajuntament de Palafrugell entrega els guardons dels Diplomes al Mèrit Ciutadà de la Vila. Aquesta distinció es concedeix a persones, entitats, agrupacions, institucions, empreses, comerços, etc, que mereixen la gratitud de Palafrugell per activitats destacades en el camp cívic, cultural, esportiu, comercial o d'altres que donin prestigi a la vila.

Premi Francesc Alsius 

Francesc Alsius i Granés va néixer a Palafrugell l’any 1920 i el seu decés va ser el 1977. Fou fill de comerciants de teixits, va cursar estudis de dret a la Universitat de Barcelona i es dedicà de ple al negoci familiar. Va participar activament en la política local i va formar part de diferents consistoris. També va participar, com a president, en la Junta del Patronat de l'Escola d'Arts i Oficis. Va impulsar i donar suport a infinitat de projectes, entre els quals hi ha la Revista de Palafrugell.

Alsius va tenir la idea d'editar el llibre Calella de Palafrugell i les havaneres que va esdevenir l'origen de les cantades i va significar la recuperació i divulgació de l'havanera popular. El llibre va aparèixer el 1966, amb dibuixos i text a càrrec de Joan Pericot, i el recull de músiques i lletres de Frederic Sirés Puig i Ernest Morató. Per a la presentació s'organitzà una cantada a la platja d'en Calau (Calella de Palafrugell) i l'èxit fou tan gran que ha tingut continuïtat fins a l'actualitat. 

Entre els projectes de Francesc Alsius també hi havia la creació i legalització del Museu local i el plantejament de la Fundació del Museu Marítim Manuel Rocamora que finalment no tirà endavant. Els anys 1970 va contribuir en la constitució de la Biblioteca Josep Pla, juntament amb el periodista Santi Massaguer, l'historiador Josep Badia Homs i el mateix escriptor. A la dècada de 1970 junt amb una colla d'amics va ser un dels fundadors de La Gleva del Peix Fregit, una societat gastronòmica i de tertúlia. 

El seu fons documental es conserva a l'Arxiu Municipal de Palafrugell, on també es pot trobar el fons de la botiga de teixits de la seva família.

L'any 1975 es comença a organitzar l’entrega d’aquests guardons que porten el seu nom amb l’objectiu de fomentar la narrativa entre els joves estudiants, on hi poden participar els alumnes de Batxillerat. Actualment, el premi és una aportació econòmica de 300€ pel guanyador o guanyadora.  

Premi Josep Pla

Els premis de narrativa i de poesia Josep Pla que organitza cada any l’Institut Frederic Martí Carreras han arribat a la celebració del seu 50 aniversari. 

Aquests premis suposen una oportunitat fantàstica per als joves escriptors de Catalunya per mostrar el seu talent, tots ells estudiants dels centres educatius del país. Aquest tipus de premis tenen com objectiu ajudar a fomentar la creativitat i l'amor per la literatura entre els estudiants. 

Al concurs, cada any, hi poden participar l’alumnat d’entre 15 i 18 anys, que cursi de 4t d’ESO a 2n de Batxillerat, dels Instituts d’Ensenyament Secundari dels Països de Llengua Catalana, amb un o diversos treballs en català sense cap mena de limitació temàtica. Les obres han de ser obligatòriament inèdites.

Aquests premis s’entreguen cada any, en una gala, que es troba emmarcada dins les activitats de Sant Jordi al municipi. A més, s’entreguen amb els Premis Francesc Alsius sent uns guardons de referència durant aquella setmana o s’organitzen diverses activitats culturals al voltant de la literatura. 

Els premis porten el nom de Josep Pla, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.

Pla és encara un dels autors més llegits de la literatura catalana molts anys després de la seva mort, i ha estat consagrat unànimement com el prosista més important de la literatura catalana del segle XX. La seva original i extensa obra literària, que abasta de forma gairebé ininterrompuda sis dècades i més de 30.000 pàgines, va ser essencial per a la modernització de la llengua catalana i per la popularització d'una literatura costumista, clara, d'adjectivació intensa i a estones bolcada en la descripció del seu entorn més proper. Els seus articles d'opinió, les seves cròniques periodístiques i els seus reportatges sobre els nombrosos països on va viatjar constitueixen també un singular testimoniatge de la història del segle XX. 

Institut FP Baix Empordà

L’Institut Baix Empordà celebra enguany el seu 50 aniversari. L’Institut va obrir les seves portes el 4 d’octubre de 1974, inicialment conegut com a Escuela de Formación Profesional Sección Delegada de Gerona. En els seus primers anys, el centre estava dedicat a la formació professional de primer grau, especialment en sectors industrials i comercials. L’institut es trobava a l’antiga Escola d’Arts i Oficis al carrer de la Tarongeta, i algunes classes es feien a Can Genís, a la Casa de Cultura. Aquesta fundació va ser possible gràcies a la nova Llei General d’Educació i al suport de l’Ajuntament de Palafrugell.

Amb el pas dels anys, l’institut va créixer significativament. Un moment clau va ser el curs 1979-1980, amb el traspàs de competències educatives a la Generalitat de Catalunya que va permetre una major autonomia i l’ampliació de les instal·lacions. 

A l’any 1982, es va inaugurar un nou edifici en el qual ens troba actualment. Aquesta ampliació va permetre adaptar-se a l’augment del nombre d’estudiants, que va créixer ràpidament des dels inicials 28 fins a més de 1.000.

Durant el curs 1996-1997, l’institut va experimentar una nova etapa d’evolució amb la introducció de l’ESO i el nou batxillerat. A més, l’institut va incorporar estudis de formació professional en l’àmbit de l’hoteleria i turisme, afegint noves oportunitats per als estudiants en un sector clau per a la comarca del Baix Empordà.

Un dels moments més difícils per a l’institut va ser durant la pandèmia del coronavirus, quan es va haver de tancar temporalment i fer una transició ràpida a l’ensenyament telemàtic. Tot i aquests desafiaments, la qualitat de l’educació es va mantenir gracies a l’esforç de tota la comunitat educativa. La pandèmia va demostrar la resiliència i la capacitat d’adaptació de l’institut.

Escola Torres i Jonama

Enguany l’Escola Torres i Jonama celebra el seu centenari. En el seu moment, el palafrugellenc Josep Torres i Jonama va pagar l’edifici, a l’any 1925. El fet és important perquè fins llavors l’escola pública palafrugellenca no tenia un local propi, l’havia de llogar i sovint en condicions precàries. El cost de la construcció va ser de 300.000 pessetes i l’Ajuntament en va invertir 50.000 més per a fer una zona enjardinada. El rei Alfons XIII va inaugurar l’edifici el 4 de juny de 1925.

Josep Torres i Jonama (1857-1946) després d’acumular certa fortuna a Nova York, va seguir l’exemple dels rics llegendaris de Nord Amèrica que destinaven grans quantitats a fundacions de cultura i beneficència. Sempre va recordar el seu poble natal, Palafrugell, sobretot el primer quart del s. XX, en què la situació de l’asil, l’hospital i les escoles era especialment delicada. Per millorar l’estat d’aquestes institucions va concedir importants ajuts econòmics.

Josep Torres Jonama va portar el projecte de les noves escoles directament d’Amèrica. El grup escolar va ser una imitació dels que en aquell moment es realitzaven als Estats Units. Després de comprar els terrenys, Torres Jonama va intentar, sense massa èxit, que d’altres industrials de la vila col·laboressin per tal de sufragar-ne les despeses de construcció.

El constructor va ser Josep Bries. L’escola constava de tres edificis d’una planta. Cadascun d’ells tenia una façana amb grans finestrals, els quals donaven molta lluminositat a les aules. La part interior la formava un passadís amb les classes a un costat i els serveis a l’altre. Uns murs exteriors, arrebossats amb figuració d’obra de rajola, feien de l’escola un edifici senzill i alhora fi. Un cop acabades les obres, Josep Torres va donar les escoles a l’ajuntament.